LA PLUJA...

És novembre. Segurament plou. Estic sentat davant la tele descansant de la voràgine laboral en la qual estic immers. La mire. L’escolte. Una colla d’adolescents del segle XXi sofreixen amb les seues carns la dura disciplina de l’escola del 63. Em fa gràcia! Anys de repressió i desinformació portats ara al més pur entreteniment còmic. No ho soporte.
Apague la tele. Em pose la música i recorde que Raimon ens farà una visita. Ja l’he vist, però indubtablement, tornaré a veure-lo. Escolte…

Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.

És novembre. Segurament plou. Aquest és el nostre clima, què anem a fer. Ja ningú se’n recorda del canvi climàtic perquè tots parlen ara de la grip A. Haurem d’habituar-nos al “canvi”, no? Jo em pregunte: si este ha sigut sempre el nostre clima, com pot ser que mai estem preparats per a ell? Com pot ser que les ciutats s’ofeguen baix les pluges torrencials que cauen any rere any? No trobe resposta.

No anirem mai més a escola.
Fora de parlar amb els de la teua edat
res no vares aprendre a escola.
Ni el nom dels arbres del teu paisatge,
ni el nom de les flors que veies,
ni el nom dels ocells del teu món,
ni la teua pròpia llengua.

A escola et robaven la memòria,
feien mentida del present.
La vida es quedava a la porta
mentre entràvem cadàvers de pocs anys.

M’alce del llit. Apague la música i me’n vaig a l’escola. A la meua escola.

REFLEXIÓ DAVANT LA CAIXA TONTA...

“El canal valencià! Això sí que és graciós! Una televisió com Déu mana! Sort que no fan les notícies, perquè només d’escoltar-les em vénen ganes de vomitar. És lamentable, no? Que la tele del lloc on vius et provoque aquesta reacció física tan desagradable, és ben trist. Jo faig esforços, però així és que pose la valenciana t’aborden que si l’aigua per ací, que si els catalans per allà, que si les inauguracions per l’altre costat… Si no és que ha plogut, perquè aleshores els informatius són un autèntic monogràfic de l’oratge i et maregen tot el sant dia que si vigila d’agafar el cotxe que al port d’Ares han caigut 50 litres i amenaça de nevada.”

Xavi Sarrià, Històries del paradís

Sí que és una llàstima, la veritat. Però gran part d’açò ho té el govern valencià en general, i nosaltres els ciutadans, en particular. És trist que la televisió pública, la dels valencians, siga manipulada d’aquesta manera. Però, evidentment, passa el mateix amb tots els mitjans de comunicación. Cadascú manipula la informació a la seua manera. Cadascú conta la seua versió.

Però res més lluny de la crítica de la realitat, pense que tot seria molt més avorrit si ens ho contaren de la mateixa manera. En la varietat està el gust i la tele n’és l’exemple més clar. Cada dia hi ha més canals, més programes, que disminueixen en gran part la qualitat dels continguts. Veig incoherències, com l’aposta pel castellà en compte de la pròpia com a llengua vehicular en diversos programes; poca originalitat i tendencia a la còpia...

No puc saber com era abans, açò de la manipulació, però ara puc constatar que és un assumpte greu i més tractant-se d’una qüestió pública. Tant de bò tots els mitjans de comunicació es dedicaren a informar objectivament sobre les coses que ens envolten. Imagine que és l’objectiu principal del periodista.

Humilment, pense que malaüradament per a alguns, la valenciana és l’única font d’informació que tenen i les notícies, per tant, arriben només d’un color. I així ens va, que vegem gaviotes per tots els costats. Normal, no? Estem a Sueca, terra d’arròs i de marjals, i els entesos saben que sempre estarem rodejats per elles.

Esperem que algún dia canvie aquesta percepció. Temps, Fa falta temps. I paciència! Quin remei…

L'ESTRELLA QUE NO BRILLAVA...

Fa molt de temps, una estrela que no brillava molt passava pel costat de la Lluna, mentre que pel cel passava una estrella fugaç. L’estrela que no brillava somniava en ser com ella, pero com no brillava no podia ser-ho.

Un dia, l’estrela que no brillava li va preguntar a la Lluna:

- Com puc ser jo una estrela fugaç?

La Lluna li va contestar:

- No ho sé estrela, però has de confiar en tu mateix.

La estrela es va estranyar un poc en el que va contestar la Lluna i aleshores va anar a vore com estava l’estrela fugaç. Ella estava bé. Aleshores, va tancar els ulls molt fort i va desitjar amb totes les ganes ser una estrela fugaç que volava per tota la galàxia.

Al obrir els ulls es va adonar que era una bella i feliç estrela fugaç.

AGERMANATS 2009...

... No es cert tot el que es comenta...

Davant totes les noticies i tots els comentaris que es van sentit per les respectives poblacions de Sueca, el Perello i el Mareny, poblacions que el proper 11 i 12 de setembre s’agermanaran al costat de les respectives 16 comissions falleres, que formen la Junta Local Fallera de Sueca, amb la col·laboració principal del Ajuntament de Sueca, la Comissió Organitzadora de la III Festa de Germanor Fallera – Agermanats 2009, volem comunicar a tota la gent que esta preocupada pel desenvolupament de la Festa, tal i com esta anunciada als cartells informatius i al llibre de Festes de Sueca, que la Festa va a discórrer com cal, esta tot preparat per a que siga un èxit com les anteriors edicions, que no s’ha fet cap variació, que hi ha moltes novetats, i que tots els fallers i no fallers de Sueca, el Perello i el Mareny van a gaudir de dos dies de Falles al mes de Setembre!!!!

El divendres dia 11 tindrà lloc la LECTURA DEL MANIFEST, seguidament la CERCAVILA fins a Sueca Parc, amb tots els participants acompanyats de XARANGUES, posteriorment soparem, gaudirem de la pólvora amb un CASTELL DE FOCS i ballarem amb TITANIC fins la matinada.

El dissabte dia 12, tot el mati pels menuts, amb PARC D’ATRACCIONS al pàrking de Sueca Parc, GLOBOTA i per rematar i com a novetat PAELLA GEGANT, DISCOMOVIL i FESTA DE LA ESPUMA!!!!!!

Tot açò amb els respectius permisos del Ajuntament de Sueca i el vist i plau de la nostra Junta Local Fallera... així que AVANT AGERMANATS!!!!!

P.D.: el programa d’Agermanats 2009 acaba el dissabte 12 al voltant de poqueta nit, quant acaba la discomovil i la festa de l’espuma, d’alli, tots al PIROMUSICAL!!!!!!

Organització Agermanats 2009

ELS TRATGES DE CAMPS by Xavi Castillo...

SER FELIÇ, VIURE LA VIDA...

¿De qué vale abrir la boca si no dices nada?
¿De qué vale caminar sin pies, volar sin plumas?
Cantar sin voz…
¿De qué vale despertarse todas la mañanas?
¿De qué vale dormir entre flores, si no sueñas nada?
Si lo tienes todo…

Piensa que tu vida vuela con el tiempo.
Que se te escapa de entre los dedos, como un rayo de luz.
¿Quién es más poderoso, el aire o el fuego?
La respuesta la sabes tú...

Cuando escuches esta canción,
guárdate bien la solución.
Si te quedas sentado todo se pierde.
No solo vale con soñar
siempre puedes seguir luchando,
y párate a pensar de vez en cuando:
lo que haces tú,

lo que digo yo.

* Los Delinquentes, ¿Quién es más poderoso, el Aire o el Fuego?

HISTÒRIA DE FULL I PLOMA...

Això era i no era un paper. Un sim­ple full de paper que vivIa damunt de la taula, al costat dels seus germans, també fulls de paper. La seua vida era bastant monòtona. Només es dedicava a arreplegar la pols que es creava damunt la taula de l’immens despatx.

Un dia, una ploma es va apropar a ella sigilosament. Es va posar damunt i va escriure en Full una sèrie de paraules. En aquell mo­ment, Full es va sentir humiliat donat que era l’únic paper que estava brut. No podies haver-te estalviat aquesta humiliació?

Li deia molt enfadat Full a Ploma, que l’havia ratllat. M’has pintat d’un negre insolent, infernal, asquerós.

Ploma li va contestar: no t’he embrutat. T’he vestit amb paraules. Des d’ara ja no eres un simple full de paper. Seràs un missatge, una idea, un pensament. En aquest moment tú, només tú, custòdies el pensament d’una persona. T’acabes de convertir en un objecte pre­ciós i seràs l’enveja dels teus germans. Seràs especial, encara que no ho semble.

Full no acabava d’entendre el missatge que li havia dit Ploma. Uns dies després es va adonar de com valuós era. Una dona, netejant l’immens despatx on ella vivia, va agafar tots els seus germans, els va endreçar bé i els va tirar al foc. Una mica trist, Full es va quedar sol damunt aquella taula i en aquell moment es va adonar de com important era ja que ell, només ell, portava escrit un missatge, una idea, un pensament. Aquesta era l’única raó per la qual la neteja­dora no el va tirar al foc junt amb els seus germans ja que portava ben visible al seu cos el missatge de la paraula. Aquelles paraules que Full portava escrites són, ni més ni menys, aquestes que us transcric.

I després, va cremar els altres fulls…

* Publicat a suheca.com